Xerrada del CDIAP

Fa unes setmanes una psicòloga del CDIAP(Centre de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç) va venir a donar-nos una xerrada sobre que i com actuaven, com també a qui es dirigien.

El CDIAP és un centre d’atenció a nens/es entre 0-6 anys que necessiten suports ja sigui per discapacitats o riscos socials.

Aquesta xerrada ens va proporcionar una informació molt amplia i va suposar una ajuda a l'hora de resoldre dubtes sobre aquest centre, de cara als exàmens del trimestre. 

Sortida a l’escola Àuria

El pròxim divendres la classe dels pollets realitzarem una sortida a l’escola Àuria.

L’escola Àuria és un centre d’educació especial que acull tot aquells infants amb necessitats educatives especial que no poden assistir a l’escola ordinària. Va ser el primer servei que es posa en funcionament a l’any 1967, per tal de resoldre l’escolarització d’infants i joves amb necessitats educatives especials, en l’àmbit territorial de la comarca de l’Anoia.

La tasca que porten a terme els professionals que treballen allà és: dissenyar i oferir serveis integrals de suport per l’autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o dependència, mitjançant solucions de gestió innovadores, cooperatives, sostenibles i adaptades al projecte vital de cada persona.

L’escola Àuria forma part del Grup Àuria, un conjunt d’entitats d’iniciativa social que té com a missió cooperar per generar oportunitats de treball, de participació social i de millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o risc d’exclusió social.

Tenen com a visió de grup sumar esforços per millorar la qualitat de vida de les persones i per promoure el desenvolupament social sostenible, d'acord amb els seus valors.

Per fi hem finalitzat la setmana d’exàmens!

La classe dels pollets va passar una setmana plena de nervis, de preguntes, de la necessitat dels altres per tal d’arribar a uns objectius comuns, superar unes proves que influiran en  el futur de cadascun de nosaltres.

Va arribar dilluns, per endavant dos exàmens a superar. Comencen amb didàctica, jo personalment amb molts nervis però finalitzat l’examen amb una bona sensació. Entre examen i examen tots fent-nos preguntes, resolen dubtes d’última hora i per fi arriba l’hora, les 09:45, arriba la Diana ens entrega els exàmens i tots comencem a escriure, la gent comença a sortir de classe i jo continuo fent l’examen i penso: -Ho estaré fent malament?-, poc temps després jo també finalitzo el meu examen i surto de classe. Ja ha finalitzat el primer dia i 4 exàmens endavant per superar.

Arriba dimarts, després de tota la tarda de dilluns estudiant. Tots estem preparats, som-hi pollets que això no es res per nosaltres. Es presenta Xavi amb els exàmens a la mà. Tots comencem a escriure, això és bo, ens ho sabem. Un per un anem finalitzant l’examen.

Arriba dimecres, tots amb molts nervis, avui toca una assignatura que a mi personalment hem costa, però amb molta confiança hem disposo a fer l’examen i hem el propòsit d’aprovar-lo. –Vinga pollets que nomes ens falten 2-.

Arriba dijous, tots ja ben cansats i amb ganes de que finalitzi la setmana, avui toca desenvolupament cognitiu i motor. Tots anem entrant i seient als nostres llocs. Entra la Diana i ens va repartint l’examen que a primera vista semblava molt llarg, però a vegades les aparences ens enganyen.

Per fi estem a divendres últim examen per superar.- Vinga pollets que estem a la reca final-. Ens disposem tots a fer l’últim examen, el d’expressió.

Arriba l’hora, tots sortim, ja hem acabat, però ara ens queden els nervis i l’angoixa per saber si les sensacions rebudes després dels exàmens són certes, -Haurem aprovat?-

Doncs si, ha sigut una setmana dura i intensa, però sempre tot esforç té la seva recompensa.

Les noves tecnologies

Actualment, les noves tecnologies s’han convertit en una eina útil i imprescindible en el dia a dia. Ningú no dubta que, gràcies a Internet, tenim accés a una quantitat il·limitada d’informació i que, per tant, pot significar una gran eina per a l’educació dels mes petits  però, penseu o veieu amb normalitat que el futur depengui de tenir un domini major o menor de l’ordinador, el mòbil, l’iPad, etc.?

Esta clar que hi ha alguns factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens i els adults s’enganxin a aquestes noves tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorns d’aprenentatge, dificultats per establir relacions, obesitat, o la cada vegada més estesa addicció a les noves tecnologies.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels més petits, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny. Per això, l’adult ha d’establir ordre i control.

Com podem fer un bon ús de les noves tecnologies?

Personalment considero que en el cas dels més petits, s’ha de tenir una supervisió per tal que vegin continguts adequats a la seva edat, ja que depèn que vegin posteriorment ho imitaran. A més a més, també és imprescindible que els nens/es no passin gaires hores davant de les pantalles, per això es recomanable programar uns horaris. També s’ha de conscienciar als infants que l’ús d’aquestes tecnologies no ha de ser únicament lúdic ja que també pot ser un recurs educatiu o un material positiu per satisfer curiositats o escoltar música.

També és important que l’ús d’aquestes tecnologies no substitueixin la utilització de contes, llibres i de lectures en paper.

Finalment, s’ha de tenir en compte que els adults són els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que facin de les noves tecnologies, per donar exemple als nens.

Taller de fotografia

Divendres passat dia 19 de febrer vam fer un petit taller de fotografia en el qual se’ns va explicar els diversos programes més coneguts per editar fotografies, en concret el picmonkey que és el que hem utilitzat posteriorment per editar fotografies a classe.  

Per aquest motiu aquest cap de setmana vaig planejar una sortida a la fira  per tal de poder fer una sessió de fotos a les meves nebodes i, posteriorment, provar tots aquells programes que les editen.

Les fotos a la feria no les puc publicar perquè aparèixer infants dels quals no tinc autorització paterna per poder publicar-les, per tant seran d’ús personal, però hem van ajudar alhora d’aprendre a fer fotografies ja que és una cosa que m’agrada molt.

A continuació us presento una fotografia qualsevol editada amb el picmonkey:

 

El titellaire

En aquesta publicació us parlaré sobre el que estem fent aquestes setmanes, concretament en la assignatura d'expressió.

Com ben diu el títol, estem tractant el tema dels contes infantils. I, com treballar-ho de la millor manera? Doncs, ficant-nos directament en la pell dels personatges. És així que,  estem fent narració de contes, cada alumne a anat escollint un conte no popular i l'ha anat explicant amb molt d'entusiasme davant el grup classe (classe dels “Pollets”).

El meu conte s'anomena "Miquel i el dragó" i té com a protagonista un drac molt jove, obsessionat en viatjar a la terra. Per poder fer aquest viatge i poder tornar a l’estany, el drac vell li imposar una única condició: per poder tornar-hi havia de trobar un amic a la terra. Amb el pas del temps s’adonà que no aconseguia fer cap amic perquè sempre acabava espantant a la gent. Per aquest motiu es sentia molt i molt sol, però finalment va conèixer a un nen que no li tenia por i es va fer amic seu. Fet que li va permetre tornar a l’estany.  

La meva exposició consistirà en narrar el conte amb l’animació de titelles de fil, per tal d’explicar el conte d’una manera visual i animada, per completar una narració més divertida i, així, captar l’atenció del grup classe. Concretament seran: dues titelles i un ninot; tots tres materials han sigut fabricats i dissenyats per mi mateixa.

En el meu cas encara no l'he explicat, ja que ho faig dimecres vinent (i encara hem queden dos dies i ja estic dels nervis), i d’aquesta manera no puc explicar quines han sigut les sensacions davant del grup classe. 

Qui sóc i que faig!

Em dic Vanesa Pedro i tinc vint anys i estudio a la Acadèmia Igualada un curs de formació professional d'Educació Infantil.

Des de ben petita, m'havia agradat aprendre coses, fer manualitats i totes aquelles activitats divertides que cultivaven el meu ingeni, que m’infligien uns valors i uns criteris per conviure en aquesta societat i em permetien un creixement com a persona.

A mesura que passaven els anys, l’ensenyança es feia més didàctica, però no tant divertida; però sempre em venia a la memòria tots aquells records de la infància mentre observava com els petits de l'escola jugaven pel pati.

M'entrava una sensació de nostàlgia, només somriures i rialles, veure la felicitat dels nens; per fi vaig entendre que amb els anys, t'omples de responsabilitat i objectius per complir; però sempre m'agradava ser com aquella nena, m'agrada veure com els petits creixien; enyorava moltes coses.

Aleshores vaig decidir que si no podia tornar enrere per ser petit, podia ensenyar als petits moltes coses; provocar els seus somriures i fer-los créixer com a persones.

En definitiva vaig escollir aquest curs perquè trobo que els infants són el futur i seria tot un plaer poder-los ensenyar.